Compra com a inversió de futur i pujada de preus.
Fins fa algunes setmanes, el final de la pandèmia mostrava un marc d’un cert optimisme, tot i que el nou escenari generat per la guerra entre Rússia i Ucraïna provoca incertesa sobre els efectes d’arrossegament en el conjunt de l’economia. En funció de la durada del conflicte i la seva penetració, els efectes poden ser els uns o els altres sobre el conjunt de l’economia. De fet, ja estem escoltant algunes veus d’alarma a través dels mitjans de comunicació. També, les entitats bancàries han començat a comunicar a nivell intern condicions menys avantatjoses per als clients a l’hora de poder accedir a una hipoteca. Així doncs, estem assistint a un repunt significatiu de la inflació com a variable no introduïda fins al moment, que podria tenir un efecte sobre a una pujada dels tipus d’interès. En el seu conjunt, ens enfrontem a un escenari d’incertesa.
Pujaran preus?
Fins avui, hem pogut observar com en l’últim període la demanda d’habitatge, i per tant els preus, han suposat un increment important en el conjunt de l’any 2021, ja que el nombre d’hipoteques sobre habitatges va créixer un 23,6% i el seu import mitjà un 2,4%, segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Tot i així, hem observat que es comporten de manera totalment desigual en algunes grans ciutats o municipis pròxims a aquestes, respecte a la resta de poblacions. Això és, en el primer grup es poden continuar experimentat pujades en els preus, mentre que en el segon podem assistir a un manteniment o, fins i tot, caiguda d’aquests. Així, per exemple, a Madrid capital, el nombre total de transaccions immobiliàries d’habitatge va augmentar en el tercer trimestre del 2021 un 26% en comparació amb el mateix període de l’any anterior, segons les dades del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana.
En aquest sentit, aquesta demanda es ve generant, d’una banda, per la necessitat real d’adquirir un habitatge per part de la societat, però, per un altre, com un sector refugio per a la inversió. És en aquelles ciutats en les existeix un avantatge comparatiu generat pel turisme o amb major moviment poblacional, on s’experimentava major creixement dels preus fins que va arribar la pandèmia.
Sempre que l’actual conflicte amb Ucraïna no tingui efectes negatius sobre l’economia i els tipus es mantinguin baixos, la compra d’habitatge com a inversió es mantindrà un sector atractiu. En aquest sentit, no és forassenyat pensar que els preus es continuïn mantenint alts i, fins i tot, que pugin més tant els preus de l’habitatge, com els del lloguer.
Compra o lloguer?
Existeix la falsa creença que a Europa hi ha una major cultura del lloguer, quan el que hi ha són preus moltíssim més alts per a accedir a una propietat i, per això, la gent es veu obligada a llogar. La decisió de compra o lloguer ve condicionada per les necessitats particulars de cada individu: situació familiar, mercat laboral, estil de vida, etc.
En aquesta línia, els canvis associats a un mercat de treball més dinàmic al de generacions anteriors ens fa plantejar-nos la residència com alguna cosa que ens pot limitar, ja que, avui dia, és altament probable que una persona no treballi sempre en la mateixa empresa o zona geogràfica. També, els models de família són diversos i dinàmics, tant pel que respecta al nombre de membres com al de la situació familiar (singles, parelles, fills). Fa anys la compra d’un habitatge es plantejava a deu o quinze anys. En aquests moments normalment es planteja una hipoteca a trenta anys i, en aquest període, succeeixen moltes coses, per la qual cosa les necessitats tampoc seran les mateixes.
Un lloguer ens permet tenir més flexibilitat a l’hora de prendre decisions, mentre que una compra ens vincula més al territori, si bé això té associat un cert component emocional. L’opció de llogar la propietat sempre existirà.
La compra d’un bé immoble sempre suposarà una inversió, mentre que un no compri en el moment més alt, tal com va ocórrer l’any 2008, abans de la crisi. Així doncs, en el llarg termini (trenta anys) sempre suposarà una inversió que es podrà recuperar i, abans de res, podrà fer ús d’ella en un moment de la seva vida en la qual els seus ingressos per renda es vegin minvats. No és el mateix haver de pagar un lloguer que disposar d’un habitatge quan s’arriba a la jubilació.
Un lloguer ha d’estar pensat per al curt termini: bé per motius laborals estacionaris, bé per voler conèixer una zona abans de decidir comprar en aquesta, sobretot, en un moment com l’actual en el qual els preus del lloguer estan pels núvols. Per tant, és important estudiar el mercat i les necessitats d’aquest, així com les possibilitats d’un mateix en el curt, mitjà i llarg termini a l’hora de prendre la decisió.
Tendències per a enguany
Com comentàvem a l’inici, fins avui hem pogut observar com en l’últim període la demanda d’habitatge, i per tant els preus, es comporten de manera totalment desigual en algunes grans ciutats o municipis pròxims a aquestes, respecte a la resta de poblacions. Això és, en el primer grup es poden continuar experimentat pujades en els preus, mentre que en el segon podem assistir a un manteniment o fins i tot caiguda d’aquests.
Mentre els tipus d’interès continuïn baixos i existeixi un cert accés al crèdit, l’habitatge es continuarà mantenint com un sector en el qual la inversió resulti atractiva. Va ser precisament en l’anterior crisi, en primer lloc, pels efectes internacionals de Lehman Brothers, però també per l’escalada dels preus del Banc Central Europeu (BCE) amb Trichet al capdavant, la qual cosa va provocar la burxada de la bombolla immobiliària, seguida d’una important crisi.
Si els tipus continuen baixos, els capitals buscaran sectors atractius per a l’obtenció de rendibilitats superiors a les que ofereixen en aquests moments les entitats financeres, i sens dubte, el maó ho és.
