Pagar una part de la compravenda d’un immoble en ‘negre’ per a reduir la base imposable i pagar menys imposats és una pràctica comuna a Espanya, on l’economia submergida suposa una part important del PIB.
Escripturar un habitatge amb un valor inferior té “un risc molt alt”, opina Arantxa Goenaga, advocada especialitzada en Dret Immobiliari i sòcia de Cercle Legal Barcelona. Hisenda pot iniciar una comprovació de valors i acabar cobrant el ITP real, els interessos de demora o fins i tot multes”.
Cobrar 200.000 euros per la venda d’un habitatge, però declarar que ha costat 170.000 i cobrar la resta en negre. Escripturar un habitatge amb un valor inferior al real és una pràctica tan comuna com perillosa, ja que l’evasió d’impostos està durament castigada per la llei i les autoritats fiscals cada vegada són més dures en les seves inspeccions i controls.
“En la compravenda d’habitatges és molt comú que una part del preu real de l’immoble es cobri en diner negre”, assegura Arantxa Goenaga, advocada especialitzada en Dret Immobiliari i sòcia de Cercle Legal Barcelona, qui assenyala que “és una pràctica l’abast real de la qual no es coneix”, malgrat la qual cosa, “sens dubte existeix i és recurrent”.
Es tracta, per tant, d’un dels tipus més comuns d’economia submergida, pel qual “a fi d’estalviar-se imposats es realitza una compravenda fraudulenta, cobrant una part en efectiu per a reduir la base imposable”, explica l’advocada.
Es tracta per tant d’una pràctica que no elimina per complet el pagament al fisc, sinó que “redueix ostensiblement els diners a pagar”.
Encara que es desconeix l’impacte de l’economia submergida a Espanya, les previsions més optimistes el xifren d’una mica menys del 10% total del PIB, mentre que les més pessimistes eleven aquest impacte fins al 25%. “Es tracta d’una realitat difícil de quantificar, encara que tots la coneixem, ja que les transaccions d’aquesta estan completament ocultes de registre i estadístiques”.
Quins riscos corre el comprador?
Goenaga apunta al fet que, mitjançant aquesta pràctica el comprador de l’habitatge es pot estalviar entre el 6% i l’11% de l’Impost de Transmissions Patrimonials. “Aquest impost és dependent de les Comunitats Autònomes, per la qual cosa no es paga el mateix en tots els costats”, afegeix.
D’aquesta manera, explica l’advocada “en escripturar un habitatge per 170.000 euros, per exemple i cobrant 30.000 euros, es redueix la base imposable de l’impost”. En aquest punt, adverteix Goenaga, “el risc que es corre és molt alt”, ja que segons assenyala, “si el preu escripturat és inferior al preu de mercat, Hisenda pot iniciar una comprovació de valors i acabar cobrant el ITP real”.
A més, en cas que les autoritats fiscals descobreixin l’engany, el comprador podria acabar enfrontant-se al pagament de “interessos de demora i fins i tot multes monetàries per evasió fiscal”.
Així mateix, aquesta pràctica podria ser contraproduent fiscalment si l’objectiu del comprador és la revenda de l’habitatge. “Si acaba revenent l’immoble per uns diners molt superiors, el guany patrimonial serà alta, per la qual cosa podria acabar tributant més per l’IRPF”, adverteix.
Quins riscos corre el venedor?
L’advocada explica que, per al venedor de l’habitatge, el frau és més beneficiós “perquè s’estalvia més impostos i té menys riscos”. En aquest sentit, “el venedor redueix el pagament de l’IRPF, ja que el valor de transmissió és menor”, prossegueix Goenaga.
D’altra banda, en haver rebut menys diners, pot al·legar “registrar pèrdues en la compravenda, la qual cosa li eximeix de pagar la plusvàlua municipal”, apunta l’advocada. “Aquesta situació només es dóna si l’immoble s’embeni per menys diners del que va ser comprat”, puntualitza.
“El risc es comporta en què si Hisenda ‘no es creï’ el valor del pis per ser molt inferior al de mercat pot iniciar una comprovació de valors i exigir l’IRPF del major guany patrimonial obtinguda”, assenyala l’advocada.
