El Govern de coalició compost pel PSOE i Unides Podem ha anunciat el seu acord per a la nova Llei d’Habitatge, una normativa que planteja un major intervencionisme en el mercat immobiliari i de lloguer.
Arantxa Goenaga, advocada i sòcia del bufet jurídic Circulo Legal Barcelona, opina que és “un error limitar els preus, ja que el mercat es regula només”, però celebra mesures “incentivadores” com l’ajuda al lloguer per a joves.
El Govern de coalició compost pel PSOE i Unides Podem ha anunciat el seu acord per a la nova Llei d’Habitatge, una normativa llargament esperada i que planteja un major intervencionisme en el mercat immobiliari i de lloguer, generant polèmica en els actors del sector, però si que rep una sèrie de suports a algunes de les mesures.
“Intervenir en el mercat imposant preus no és la solució, han d’incentivar”, opina Arantxa Goenaga, advocada i soci del bufet jurídic Circulo Legal Barcelona. La jurista advoca per una llei que “busqui solucions per a les famílies vulnerables” i “ajudi als petits arrendadors que són els que realment posseeixen la majoria del parc immobiliari espanyol”, a través de “incentius”.
D’aquesta manera, Goenaga expressa els seus dubtes sobre algunes de les línies mestres d’aquesta nova llei, començant per la legalitat d’aquesta. “La competència estatal per a dictar aquesta llei no és molt clara ja que les Comunitats Autònomes tenen delegades les competències sobre l’habitatge i, per tant, han de ser elles les que aprovin la regulació”, apunta.
L’advocada assenyala que la fórmula amb la qual s’aprovarà el text serà sota la forma “de llei marc”, en la qual es definiran aquests “principis”, però hauran de ser desenvolupats per les comunitats autònomes. “De no ser així, podríem entrar en un conflicte de competències”, explica.
Goenaga assenyala que aquesta Llei Marco pot servir per a unificar criteris com que s’entén per gran forquilla, com ja van fer en la normativa que van aprovar durant la pandèmia.
Desenvolupament autonòmic
La norma quedarà, per tant, supeditada al desenvolupament per part de les Comunitats Autònomes del país. En aquest sentit, l’advocada apunta al fet que també serà de lliure aplicació l’índex de preus per a les zones de mercat tensionat.
En aquest punt, Goenaga critica que “les dades que han utilitzat són d’anys anteriors a la pandèmia”, per la qual cosa no reflecteixen com ha afectat la Covid-19 al mercat, a més de “no tenir en compte” estudis i estadístiques que afirmen que, a Barcelona, ciutat que ja aplica un índex de referència per a regular els preus, “han baixat menys els preus que a Madrid”.
D’altra banda, una altra de les normes que deixen al desenvolupament d’aquestes entitats, aquesta vegada les locals, és “el càstig fiscal a través de l’IBI als habitatges buits”. Mitjançant aquesta regulació, la llei planteja un recàrrec de l’IBI per a penalitzar l’habitatge buit, una norma que segons apunta Goenaga “no és una novetat” i ja es troba regulada en la Llei d’Hisendes Locals des de fa un temps i no obstant això no s’ha aplicat pels municipis.
L’advocada es mostra també crítica amb aquesta via sancionadora. “No crec que sigui la solució, sancionar no és la via, sinó que ha de ser la de facilitar els mitjans perquè el mercat pugui donar una major resposta a tots els ciutadans i protegir-los”, opina.
Ajudar, millor que regular
“És un error pretendre limitar els preus perquè el propi mercat es regula sol i segons la demanda existent els preus pugen o baixen”, opina la jurista, qui afegeix que les polítiques intervencionistes “porten a molts petits propietaris a no llogar o vendre”.
Per això, Goenaga aposta per “una política d’incentius fiscals als propietaris”, que contempli ajudes per a solucionar els impagaments dels inquilins o “dotar de majors mitjans a la justícia”. “Seria molt millor incentiu que intentar regular el mercat immobiliari”, apunta.
En aquest sentit, l’advocada titlla com a positives les mesures d’estímuls com “concedir beneficis fiscals als petits arrendadors”, de manera que, en comptes de càstig, té un benefici posar en el mercat els seus immobles o “l’ajuda de 250 euros als joves durant 2 anys per a incentivar l’emancipació”.
Per contra, es mostra desfavorable a la mesura de postergar durant tres mesos els desnonaments a les famílies vulnerables, una problemàtica que hauria de resoldre’s, d’acord amb Goenaga, atacant a l’arrel del problema, la falta de recursos. “El que han de fer és dotar de majors mitjans als serveis socials perquè puguin donar resposta i sobretot solucions a les famílies que es trobin en aquesta situació”, assenyala.
D’aquesta manera, l’advocada demana que es doti de més recursos tant als serveis socials com a la justícia. “Paralitzar el procediment judicial no és la solució”, adverteix.
