El Tribunal Constitucional ha fulminat l’impost de plusvàlua municipal, un tribut que es cobra a l’hora de vendre un immoble, heretar-lo o donar-lo, per considerar que el sistema de càlcul és inconstitucional perquè determina que sempre hi ha increment de valor quan es transmet un terreny, independentment que tal increment existeixi en realitat, i la seva quantia. Si bé encara la sentència no s’ha fet pública, l’organisme sí que ha publicat una nota informativa argumentant correctament per què declara il·legal aquest tribut.
La sentència, que es coneixerà en els pròxims dies, afectarà a totes aquelles operacions signades a partir d’ara o que estiguin pendents de resolució en els jutjats, però no tindrà efectes retroactius, tal com es dedueix de la nota de premsa del Constitucional.
A continuació, procedim a destacar en quins casos el contribuent podrà reclamar i no pagar la plusvàlua municipal sobre la base de la sentència del Constitucional. En els únics casos en què no procedirà recuperar el pagat per aquest impost és en situacions de fermesa.
Liquidació de la plusvàlua municipal
En la liquidació de l’impost sí que pot haver-hi fermesa, perquè hi ha un termini d’un mes per a pagar-lo i si el contribuent no el recorre, aquesta liquidació esdevé en ferma. Això significa, que el contribuent no podrà recuperar el pagat per la plusvàlua municipal.
Però si la liquidació et va arribar, per exemple, fa un any o dos mesos, la vas pagar, però després la vas recórrer i estàs pendent que el recurs es resolgui, llavors en aquest cas la liquidació no és ferma i la resolució es veurà afectada per la sentència del Constitucional. És a dir, la resolució contemplarà que aquest impost és inconstitucional i que no es pot cobrar, amb el que se’t retornarà l’import pagat.
És possible recórrer en via administrativa o judicial, amb el que és important que aquesta via es mantingui “visqui” fins que es publiqui en el BOE la sentència del Tribunal Constitucional, a fi d’evitar que guanyi fermesa aquesta liquidació.
Autoliquidació de la plusvàlua municipal
En les autoliquidacions no hi ha fermesa perquè el contribuent que hagi venut un habitatge, heretat o donat un immoble té quatre anys per a rectificar-la (quatre anys des de l’últim dia que hi havia per a presentar l’autoliquidació). Per tant, qui estigui dins d’aquests quatre anys sembla que podran recuperar l’impost de la plusvàlua municipal.
Contribuents que encara no han presentat autoliquidació o liquidació
Qui estigui pendent de vendre, heretar o donar un habitatge haurà de tenir en compte com es declara l’impost en el municipi. Si, segons l’ordenança, correspon presentar una declaració, aquesta hauria de presentar-se utilitzant el formulari municipal previst per a això, assenyalant que no procedeix dictar liquidació, sobre la base de la sentència del Tribunal Constitucional. Si, per contra, li correspon presentar una autoliquidació de l’impost, haurà de presentar aquesta, podent realitzar-la a zero, sense ingrés. I en el seu cas presentar un escrit explicatiu dels motius de tal autoliquidació, que seran l’existència de la declaració d’inconstitucionalitat.
Quan entrarà en vigor els canvis en la normativa que ha de fer el legislador
El Ministeri d’Hisenda ja ha assenyalat que revisarà aquest impost per a garantir la seva constitucionalitat i el finançament dels ajuntaments. A l’espera que el Tribunal Constitucional publiqui la sentència (previsiblement la setmana que ve), el Ministeri d’Hisenda i Funció Pública ultima un esborrany legal que garantirà la constitucionalitat del tribut, oferirà seguretat jurídica als contribuents i certitud als ajuntaments. És necessari que es canviïn alguns articles de la Llei reguladora de les hisendes locals (RD Legislatiu 2/2004, de 5 de març), que és la que regula l’impost de plusvàlua municipal (realment conegut com l’Impost sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana).
Al febrer de 2017 el TC va declarar inconstitucional la norma foral que regula l’impost sobre la plusvàlua a Guipúscoa, una llei que era molt similar a l’estatal, amb el que aquest pronunciament obligava a modificar la normativa nacional també. D’aquesta manera, el Tribunal Constitucional considerava que quan hi ha una caiguda del valor del sòl, no es genera el tribut ni obligació del contribuent de pagar aquest impost per la transmissió d’un immoble.
És previsible que el legislador actuï de la mateixa manera que s’ha actuat a Guipúscoa, que compta amb un règim foral propi. Quant a la nova regulació (Decret-Foral Norma 2/2017, a Guipúscoa, el que van fer va ser que la nova normativa va entrar en vigor amb efectes retroactius des del dia en què es va publicar en el BOE la sentència del Tribunal Constitucional.
